Lita (eng. Litha): una antiga festa europea de l'estiu. Se celebra el solstici d’estiu (20-21 de juny), quan el sol assoleix el seu pic de potència. En diferents idiomes europeus, aquest dia pot tenir diferents noms: Lita, Ligo, Midsammer, Midsummer, Midsummer Day, Kupala.
Històricament, aquesta festa ha estat associada a la tradició celta. Entre els pobles cèltics de l’antiga Bretanya, Lita es va incloure en una sèrie de vuit grans vacances de rodes de l’any, que simbolitzaven el canvi d’estacions de la natura sota la influència del moviment del Sol al voltant de la Terra.
En tradició pagana, moltes creences s’associen amb el solstici d’estiu. Es creu que es tracta d’una nit especial de l’any, quan les forces del món són més poderoses i poden manifestar-se en la vida ordinària. El ritual de la festa indica clarament el culte al Sol associat a ella. No és casual que el lloc principal de la celebració l’ocupin diverses formes de llums rituals: fogueres, torxes, espelmes, rodes de foc.
Es va donar una importància especial a les fogueres de vacances plegables. S'ha recollit amb antelació llenya o llenya i, en alguns països, només es podrien utilitzar determinades espècies arbòries. En particular, a França i València, a les fogueres d’Ivan, a més de llenya ordinària, tradicionalment s’hi van afegir branques de móra. El foc per incendiar també es va extreure d’una manera especial, “neta”, amb fregament o una lupa.
En la tradició neopagana moderna, els símbols del solstici d’estiu són: foc, sol, vesc, fulles de roure, fogueres i elfs de fades. Per decorar els altars festius s’utilitzen àmpliament flors fresques, barreges fragants, closques, fruites d’estiu, així com amulets i símbols. Normalment, els qui celebren Lita decoren la seva llar amb branques verdes, corones i garlandes de flors fresques. Les plantes necessàries per a aquestes festes són la herba de sant Joan, el fonoll, el bedoll, els nenúfars, la col de conill.
Durant molts segles, en la festa de Lituània, es van reunir tradicionalment herbes aromàtiques i aromàtiques, van dirigir danses rodones i es van celebrar cerimònies rituals. Al vespre, després de la foscor, es van organitzar processons de llum de torres i es van encendre fogueres de vacances. La nit del solstici d’estiu es considerava l’època més adequada per a l’endevinació, la màgia i la comunicació amb els esperits.
Un important ritual era saltar sobre una foguera festiva, a la qual s’atribuïa un poder màgic especial. Segons les idees de la gent antiga, aquests salts no només ajudaven a netejar els participants, sinó que també podrien proporcionar protecció i prosperitat a la família durant un any sencer.
