La Pasqua és la festa principal del calendari cristià. No és d'estranyar que s'anomeni "celebracions festives i triomf de les festes". D'altra banda, l'origen de la paraula "Pasqua" no està del tot clar. La festa en si mateixa no està lligada a una data concreta i se celebrava fins i tot abans del naixement de Crist.
L’origen de la Pasqua de vacances
La Pasqua precristiana era considerada la festa de la família jueva de pastors nòmades. En aquest dia, un xai va ser sacrificat al déu jueu Yahweh, la sang de la qual es va arrebossar amb portes, i la carn es va coure al foc i es va menjar ràpidament amb pa sense llevat. Els participants de l’àpat havien d’anar vestits amb roba de viatge.
Posteriorment la Pasqua va començar a associar-se als esdeveniments descrits a l'Antic Testament, l'èxode dels jueus d'Egipte. Es creu que el nom de la festa provenia del verb hebreu "Pasqua", que significa "passar". El ritual de menjar de manera precipitada va començar a simbolitzar la preparació per al vol. Durant la festa, celebrada durant 7 dies, només es va coure pa desalinitzat - això es va deure al fet que abans de sortir d’Egipte, els jueus menjaven 7 dies de pa al forn sense fer servir pasta de terra egípcia.
L’Última Cena va tenir lloc just el dia de la Pasqua de l’Antic Testament, que Crist va celebrar amb els apòstols. Tot i això, va introduir un nou significat en l’antic rit. En lloc del xai, el Senyor es va sacrificar, convertint-se en el Xai Diví. La seva mort posterior simbolitzava un sacrifici expiatori per a la Pasqua. Durant el ritual de l'Eucaristia introduït a l'última cena, Crist va convidar els creients a menjar el seu cos (pa) i beure la seva sang (vi).
Als primers segles del cristianisme va sorgir una tradició per celebrar la 2 Pasqua, que simbolitzava la mort i la resurrecció de Crist. La primera es va dur a terme amb un profund dolor i un dejuni estricte, i la segona, en plena alegria i amb un àpat abundant. Només més tard es va decidir celebrar la Pasqua, separant-la de la jueva.
